EL BAGES

 

La comarca del Bages situada al centre de la província de Barcelona, està envoltada per les comarques del Berguedà al nord, Osona i Vallès Oriental i Occidental per l’est, al sud el Baix Llobregat i a l’oest l’Anoia i el Solsonès. El centre de la comarca i format per l’erosió de les conques orogràfiques que han excavat argiles i margues trobem el Pla de Bages. A la perifèria d’aquesta plana s’aixeca l’anomenat Alt Bages d’uns 150-300m d’altitud. A la zona sud-oriental es troba la serralada Pre-Litoral amb les serres de Sant Llorenç del Munt amb una altitud màxima de 1224m. i la serra de Monserrat formada per conglomerats. Per l’est es puja a l’altiplà del Moianès amb una alçada mitja d’uns 600-700m i format per gressos. A la part occidental hi ha la zona de la serra de Castelltallat.

Geològicament cal destacar els sediments de sals potàssiques situats a partir d’uns 100m de profunditat i que en alguns llocs són superficials. D’aquí la importància minera de la comarca amb les mines de Cardona.

El clima del Bages es típicament Mediterrani però amb hiverns freds i estius calurosos semblant a climes continentals. La pluviometria anual és baixa amb 500-600mm. I la temperatura mitja es de 14ºC. Els hiverns es donen fortes inversions tèrmiques a les conques. La zona del Moianès es desmarca una mica del clima general de la comarca essent més humit.

Un dels accidents geogràfics més importants de la comarca i que articula l’eix viari i abans l’indústria tèxtil, tan important a la comarca, és la conca orogràfica del riu Llobregat amb dos afluents, la Gavarresa i el Cardener.

Els cultius de la comarca estan localitzats per les diferents condicions climàtiques i geogràfiques. El cultiu que predomina més és el cereal i principalment l’ordi, les extensions més grans es localitzen al Pla de Bages. Al final del pla el municipi d’Artés i Avinyó hi ha les vinyes que tenen la denominació d’origen del Bages, i antigament havia estat el cultiu més important, estava extés per tota la comarca. A la zona del Moianès, que és més humida, es dediquen a fer conreus farratgers. Per tota la comarca també hi ha conreus industrials (cànem, lli...). Cal destacar l’horta que es troba al voltant de Manresa per la seva història ja que la sèquia que rega aquesta zona data del segle XV i la seva construcció marca un fet molt important per la capital del Bages. Uns dels cultius d’horta més destacats es el de la mongeta seca sobretot el municipi de Castellfollit.

A la comarca el sector ramader més important es l’engreix de porcs i també de vedells. Hi ha un gran nombre de granges repartides per tota la geografia, entre petites i mitjanes explotacions.

La indústria és el sector que ha crescut més, dintre de la comarca, sobretot el dedicat als serveis, i que s’ha desplaçat des de la riba del Llobregat als voltant dels pobles, on abans s’extenien zones de conreu.

 

Dades

Capital de comarca: Manresa

Població (cens 1996): 152. 586

Densitat de població (hab/km2): 117,8

Creixement 1981-1996%: 1,3

Creixement 1991-1996%: 0,3

Població ocupada (cens 1991): 55.627

Ocupats en el sector agrari (1991): 1.824

 

Vegetació i fauna

Al Bages sud vegetació és formada per alzinars relictes i pi blanc, sotabosc de garrigues, brolles i joncedes. A l'est de la comarca, roureda de fulla petita. A l'altiplà del Moianès (la part més humida del Bages) hi trobem roureda de roure martinend i pi roig. En voreres de rius i llocs frescals, vegetació de ribera.

 

En quan a fauna, tenim gran varietat d'espècies mediterrànies i algunes de nordenques.

 

Dades estadístiques (desembre 96)

 

*Cens porquí 256.298 caps

*Cens boví 30.806 caps          471 explotacions
                                                3.006 places vaques lleteres
                                                   959 places vaques  de carn
                                              36.393 places vedells engreix
 

*Cens oví            379 explotacions
                        55.711 places d'ovelles
                        10.354 places cabres
                        24.372 places xais