ENTREVISTA | 21/ 06/ 2016  RuralCat

"Afortunadament la relació entre la universitat i l'empresa és cada vegada més estreta"

L'alimentació del futur ve condicionada pel desenvolupament de la tecnologia dels aliments, quelcom que es cou en un cercle de transferència entre centres de recerca, empreses i centres docents. En parlem amb Olga Martín, catedràtica de la UdL i primera dona de l'Estat que serà nomenada membre de la International Academy of Food Science and Technology.

Olga Martín és és catedràtica en l'Àrea de Tecnologia d'Aliments per la Universitat de Lleida

Olga Martín és és catedràtica en l'Àrea de Tecnologia d'Aliments per la Universitat de Lleida

Informació relacionada

  1. Altres entrevistes a RuralCat

Olga Martín Belloso és llicenciada i doctora en Ciències Químiques per la Universitat de Saragossa. Des dle 1992 forma part del personal de la Universitat de Lleida (UdL), d’on és catedràtica en l'Àrea de Tecnologia d'Aliments i directora de l'Escola de Doctorat. També és cap del grup de recerca "Tecnologies Innovadores per a l’obtenció d'Ingredients i Productes Alimentaris".

 

Aquest mes d’agost rebrà la credencial com a membre de la International Academy of Food Science and Technology (IAFoST) de la International Union of Food Science and Technology (IUFoST). Què representa per a vostè aquesta distinció?

L’IAFoST està formada per científics i tecnòlegs rellevants per tal d'impulsar la ciència i la tecnologia dels aliments, la formació i la col·laboració internacional, a través de procediments ètics i amb fonaments científics. Per tant, és un honor formar part d'aquest grup selecte, al qual contribuiré en la mesura que pugui.


Des del 1992 és professora de la UdL. Com ha evolucionat la docència en tecnologia dels aliments? Quins reptes haurà d’encarar per al futur?

Han passat més de vint anys i, encara que sembli que no, hi ha hagut evolució. Els avenços tecnològics ofereixen moltes possibilitats, tant pel que fa a la recerca d'informació, com a la relació docent amb els alumnes. Als anys noranta començava, amb certa dificultat, l’ús d’internet i el correu electrònic i, actualment, l'accés en línia a la informació és el més habitual.

De cara al futur tenim el repte que els nostres estudiants surtin cada vegada millor formats, no només en coneixements específics sinó amb habilitats i destreses suficients per afrontar els seus reptes laborals i participar en la millora de la institució on treballen i de la societat. Afortunadament, la relació entre la universitat i l'empresa és cada vegada més estreta, per exemple, les pràctiques en empreses ara són obligatòries en tots els graus que s'imparteixen a la UdL.


Pel que fa a la recerca, creu que a Catalunya hi ha un bon nivell? Quines són les tecnologies més punteres que marcaran tendència els propers anys?

A Catalunya hi ha un bon nivell de recerca en general i també pel que fa als aliments al llarg de tota la cadena alimentària, des de la producció primària fins a la salut del consumidor. En el meu àmbit de treball, el processat i conservació d'aliments, crec que les tecnologies que s'estan desenvolupant actualment s'aniran implantant en la indústria. De fet això ja està passant, per exemple els tractaments d'extensió de vida útil dels aliments amb altes pressions es van començar a desenvolupar fa 25 anys i ara ja són una realitat a les indústries i mercats catalans. Els productes tractats mitjançant polsos elèctrics (el meu grup és un dels pioners en el seu desenvolupament) també estan entrant en el mercat internacional però a través d'altres països.

 

Creu que aquest coneixement repercuteix prou en el teixit empresarial català?

Hauria de repercutir molt més però encara queden moltes barreres per superar, algunes de comunicació i altres estructurals. La comunicació entre la indústria i la universitat encara dista molt de ser tan fluïda com hauria de ser, com passa en d’altres països del Nord d'Europa o els EUA. Potser té molt a veure amb la mida de les empreses; aquí són generalment petites i no es veu tan clar l’avantatge competitiu que ofereix la innovació a través dels coneixements generats per la recerca.


Com es podrien optimitzar les sinèrgies entre els professionals de la recerca, les diferents administracions i el sector privat?

Ja s'estan donant passos en aquesta direcció. Des de l'Administració es promouen iniciatives com el Doctorat Industrial, que permet que una persona realitzi el seu doctorat en una empresa en un tema d'interès per a aquesta i dirigit per algun professor de la universitat.


Enguany el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària (PITA) arriba a la seva 15a edició. Com valora l’existència d’un guardó com aquest i la seva experiència com a membre del jurat?

És un premi que hauria de continuar perquè estimula la innovació, tant pel premi en si com pel que té de divulgació de les innovacions que s'introdueixen en tot el sector agroalimentari.

La meva experiència com a membre del jurat va ser tremendament positiva perquè em va permetre conèixer millor el conjunt del sector i la interacció entre els membres del jurat fou molt fluïda.
 

FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural