ENTREVISTA | 27/ 01/ 2017  DARP/RuralCat

"La millora de la gestió de la fertilització tot just comença i ha d'anar acompanyada d'un teixit tècnic"

El cultiu de cereals d'hivern té en la fertilització un dels seus factors principals, tant pel que fa a producció i costos com a qualitat del sòl. En aquesta entrevista parlem amb Marcel·lí Torras, responsable d'una empresa familiar a Òdena (Anoia), sobre la seva dilatada experiència en la gestió i maneig d'eines i recursos per a la fertilització de cultius extensius de secà.

Marcel·lí Torres és responsable d'una empresa familiar al terme municipal d'Òdena (Anoia) que combina l'activitat agrícola de cultius extensius de secà i la ramadera.

Marcel·lí Torres és responsable d'una empresa familiar al terme municipal d'Òdena (Anoia) que combina l'activitat agrícola de cultius extensius de secà i la ramadera.

Marcel·lí Torras és responsable d’una empresa familiar al terme municipal d’Òdena (Anoia) que combina l’activitat agrícola de cultius extensius de secà i la ramadera amb una granja de porcs en cicle tancat i una de vedells d’engreix. Des de sempre, ha utilitzat les eines que té a l’abast per millorar-ne la gestió. En aquesta entrevista, en Marcel·lí ens explica quin és el maneig habitual que duen a terme, quines eines els ajuden a millorar-ne la gestió de l’adobatge, quina és la seva valoració i com creu que cal encarar la fertilització dels cultius extensius a curt termini.


Quin és el maneig habitual als camps de la vostra explotació, i, més concretament, quines pràctiques relacionades amb la fertilització dueu a terme?

A l’explotació fem colza i una lleguminosa (pèsols o favons) dins dels cereals d’hivern, blat i ordi. Sempre hem rotat els cultius, tot i que amb variacions, per exemple: abans fèiem una rotació de blat, ordi i colza o algun cultiu farratger; ara, hem tornat a incorporar el pèsol, que havíem abandonat perquè no el collíem i no donava resultats.

El 100% de l’adobatge de fons és orgànic, tot i que només una part prové de la pròpia explotació. Després, en la cobertora, apliquem purí en aquelles parcel·les que ho necessiten i puntualment utilitzem algun adob nitrogenat mineral.

Fem sembra directa o mínim conreu segons on apliquem les dejeccions ramaderes. En trobar-nos prop de nuclis urbans, cal enterrar-les en algunes parcel·les. Recentment, hem comprat una grada de pues molt superficial per enterrar les dejeccions ramaderes a la vegada que mantenim la bona estructura del terreny i això sembla que també ens ajuda a controlar les males herbes.

Per altra banda, intentem deixar tota la palla, menys la necessària per a la granja de vedells, ja que, segons els nostres càlculs, els ingressos per la venda de la palla no ens compensen la compra dels nutrients que aporta (comptem els nutrients que duu la palla i quan ens costaria reposar aquests nutrients mitjançant fertilitzants, per saber si compensa o no vendre-la).


Heu observat canvis importants en el maneig durant tots aquests anys?

Evidentment, els mitjans que tenim ara són molt diferents dels de fa uns anys. Tant la maquinària com la tecnologia estan evolucionant a passos de gegant. Potser abans la gent no s’hi fixava gaire però crec que en uns anys el tema de la fertilització farà un tomb molt gran. Tot just estem començant a adoptar canvis.

Per exemple, ara a casa intentem aprofitar millor el que tenim. Molts anys enrere, quan era més jove, podíem aplicar molt fem abans de sembrar i no tirar-hi res més durant tota la campanya, i, de vegades, fins i tot en la següent. Ara, el que fem és aplicar-ne molt menys però més seguit.


Pel que has pogut observar als teus camps, quina importància creus que té fer un bon adobatge per a garantir l’èxit del cereal d’hivern?

És molt important. Fer un adobatge adequat segurament és més de la meitat de l’èxit de la collita. El temps, la varietat, el control de les males herbes, etc. també són molt importants, però jo diria que l’adobatge pot suposar més del 50%.

 

“Fem anàlisis, tant de la terra com dels productes orgànics”

 

Quines eines utilitzeu per a millorar la fertilització de la vostra explotació?

Bàsicament anàlisis, tant de la terra, per a saber on som, com dels productes orgànics per a saber què hi apliquem. De tant en tant, intentem analitzar els productes orgànics, perquè, és clar, això no és com comprar un 15-15-15 o un N32: és un interrogant saber què estàs aplicant per mitjà d’aquests productes.

Fa poc que disposem d’una cisterna equipada amb conductímetre i cabalímetre i amb sistemes de distribució d’injectors i mànegues que utilitzem segons les necessitats. Això ens ajudarà a fer una molt bona distribució del purí, aprofitar al màxim el nitrogen que apliquem i estalviar en la compra d’altres adobs. Fa 14 anys que injectem el purí al sòl perquè tenim alguns camps que estan molt a prop de nuclis urbans. A més, nosaltres tenim un purí molt fluix i vam observar que d’aquesta manera el cultiu l’aprofitava millor; això ens permet reduir la volatilització del nitrogen i aprofitar més el nitrogen aplicat.

D’altra banda, durant els últims anys també estem fent els mapes de rendiment dels nostres camps per adaptar la fertilització a les produccions que surten de cada zona. De vegades, pots aplicar el mateix a tot un grup de camps, però en realitat produeixen diferent, i, per tant, també necessitaran diferents adobatges.

 

“disposem d’una cisterna equipada amb conductímetre i cabalímetre i amb sistemes de distribució d’injectors i mànegues [...] també estem fent els mapes de rendiment dels nostres camps"

 

I quin avantatge ha suposat l’ús d’anàlisis per planificar la fertilització?

Jo crec que és fonamental saber d’on parteixes i saber quins nutrients aportes. El nostre problema és la falta d’adob orgànic; per tant, intentem aplicar el necessari i repartir-lo bé per després comprar el mínim d’adob. Utilitzar les anàlisis ens ha permès aprofitar al màxim els recursos disponibles a l’explotació.


Des de quan feu anàlisis?

El meu pare ja feia anàlisis de sòl l’any 1980 i, des d'aleshores, sempre n’hem fet amb més o menys constància, potser de manera puntual al principi i més regularment ara. Cada any, fem unes quantes anàlisis de NPK i matèria orgànica, amb una rotació entre zones, de manera que cadascuna s’analitza un cop cada tres o quatre anys. A més, des de la campanya passada, analitzem totes les zones a cobertora per determinar l’aplicació de nitrogen segons el seu contingut, juntament amb la precipitació acumulada i el rendiment històric. De fet, l’any passat vam comprar un Nitracheck i nosaltres mateixos analitzem el contingut de nitrogen del sòl.

Per altra banda, també vam fer algunes anàlisis dels productes orgànics durant els anys 90. Tenim anàlisis del fem i de la barreja de gallinassa/fem que compostem. Per a saber què apliquem amb el purí porcí utilitzem el conductímetre incorporat a la cisterna.


Heu notat molta diferència de la riquesa respecte dels valors mitjans que es poden trobar a la bibliografia?

En alguns casos, sí. Jo em refiava dels valors publicats pel Departament d’Agricultura i em vaig adonar que els fems que aplicàvem nosaltres (remenats i compostats durant diversos mesos) tenien una composició més alta. Això em va permetre reduir la dosi que n’aplicava i fer-ne una millor distribució.

 

“Encara que l’aplicació productes orgànics és més cara, estalvies en la compra del material i, al final, surt una mica més barat que aplicar adob químic”

 

Quin benefici aporta a la vostra explotació la utilització de productes orgànics com a fertilitzant?

El primer benefici és l’estalvi econòmic. Encara que l’aplicació és més cara, estalvies en la compra del material i, al final, surt una mica més barat que aplicar adob químic.

Per altra banda, també crec que és millor perquè fas augmentar la matèria orgànica, i això és fonamental per als terrenys de la comarca que tenen uns nivells baixos.


Veient com l’agricultura està cada vegada més tecnificada, com creieu que es fertilitzarà d’aquí a uns anys?

Penso que la manera de fertilitzar canviarà i molt, però no sé fins a on arribarem. La veritat és que la tecnologia avança molt de pressa. Si fa uns anys m’haguessin dit que podria aplicar l’herbicida i que la màquina tancaria sola els sectors per a no superposar, hauria dit que era ciència ficció... En el camp de la fertilització pot passar el mateix i, qui sap, potser un dia acabarem fertilitzant cada planta d’ordi segons el que necessita.

 

“Suposo que el progrés de la tecnologia i les eines per millorar l’adobatge anirà lligat a l’aparició d’un teixit tècnic”

 

Deixant de banda la tecnologia, atès que els marges econòmics són cada vegada més estrets, com creieu que el sector i els agricultors mateixos plantejaran l’adobatge perquè la seva activitat sigui viable? Creieu que cada vegada s’utilitzaran més les eines que hem comentat? Cal que es creï un teixit tècnic que doni suport a l’agricultor per millorar la fertilització i la seva gestió?

Suposo que el progrés de la tecnologia i les eines per millorar l’adobatge anirà lligat a l’aparició d’un teixit tècnic, quelcom semblant al que ha passat amb l’ús dels fitosanitaris, en què cal un tècnic a l’hora de dissenyar determinats plans de tractament.


Per acabar, què diríeu a aquells agricultors que fertilitzen sense cap criteri?

Considero que l’adob té un cost important; cal tenir-ho en compte i s’ha d’ajustar. Si n’apliques menys del que el cultiu necessita, possiblement colliràs menys, i, si n’apliques més del compte, el cultiu no ho aprofitarà i hauràs gastat uns diners que no calia. A més, si sobrefertilitzes contamines, i penso que és una cosa molt important a tenir en compte.

Resumint, contaminar costa diners, i és una cosa que hem de vigilar. Val la pena utilitzar totes les eines que estiguin al nostre abast per a fer les coses bé.
 


Quina d’aquestes fruites no és de temporada d’estiu?

a. Aranja
b. Gerd
c. Pruna



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural