ENTREVISTA | 07/ 06/ 2017  RuralCat

"La majoria dels canvis en la nostra explotació han estat provocats per demandes del mercat"

En el Dossier Tècnic 86 diferents professionals ens expliquen com la disponibilitat de certs aliments ha estat cabdal en la gastronomia i com aquesta també ha influït en la producció i transformació d'aliments. En aquesta entrevista, Marc Solé ens explica la seva experiència com a enginyer tècnic agrònom i cap de Cal Peretó, una empresa familiar dedicada a la producció i comercialització directa d'hortalisses ecològiques.

Marc Solé de Cal Peretò

Marc Solé és enginyer tècnic agrònom especialitzat en Mecanització i Construccions Rurals i cap de l'explotació familiar Cal Peretó. Des de l'any 2002, l'empresa es dedica a la producció ecològica sobretot de verdures i hortalisses de temporada, tot i que també fan llegums farratge i cereals.

Arxius relacionats

Informació relacionada

  1. Cal Peretó

Creieu que la producció agroalimentària s’adapta prou ràpidament als canvis de la vida moderna? En el seu cas, els canvis més profunds que ha experimentat han estat induïts, en primera instància, per demandes del mercat o per l’ús de noves tecnologies?

Nosaltres vam començar a cegues, apostant per una cosa que ens semblava que era el futur. La veritat és que hem evolucionat molt i la majoria dels canvis han estat provocats per demandes del mercat. Tecnològicament, també hem anat innovant perquè han sortit noves maneres de produir i consumir, i aquí l’adaptació no ha estat tant per al mercat ecològic tradicional com per a un de més ampli. Continuem amb el producte fresc, però també hem fet arribar l’ecològic a quartes i cinquenes gammes i precuinats. Una part del mercat ecològic s’oposa als embalatges, però una altra demana formats pràctics per a la vida moderna. Per exemple, els enciams rentats i trossejats, llestos per anar al plat, resulten pràctics per a qui dina de pressa o a l’oficina, i fins i tot per a restaurants amb cuines petites o que per fer menús ecològics a preus raonables no poden tenir personal dedicat a tasques que potser ja poden venir fetes d’origen.

 

Les explotacions del futur seran diferents a les d’ara? En quin aspecte (eines, tècniques, metodologies)?

Seran diferents, tant en eines, com en tècniques, com en metodologies. Tenim un model que ha de canviar perquè explota uns recursos que s’esgoten i provoca desequilibris i perjudicis en molts àmbits. S’està estudiant i evolucionant molt en pràctiques més respectuoses envers el medi ambient i la salut. Les explotacions seran més intel·ligents i tecnològiques, i aplicaran les innovacions cap a l’eficiència però també cap a la sostenibilitat. Aparells sofisticats es combinaran amb tractaments amb feromones, fongs, bacteris i tècniques més naturals; hi haurà més mesures preventives i menys agressives o químiques.

 

S’hi podrà adaptar tot tipus de producte? Quin paper hi jugaran la innovació, la formació i la recerca pública i privada?

El personal que treballa directament en el camp es troba amb una formació deficient i molta informació però poc clara, en front de grans corporacions i administracions mogudes per interessos macroeconòmics i polítics. Sovint els pagesos no tenen prou recursos econòmics per introduir les innovacions que realment necessiten o fer recerca pel seu compte; accedir per altres vies és complicat perquè no sempre s’ajusten els interessos dels uns i els altres o no hi ha prou continuïtat o claredat en els resultats i, així, potser no surt a compte ficar-s’hi.


Fins a quin punt serà important la relació entre el productor i el transformador? I entre el productor i el client?

Nosaltres som productors, transformadors i comercialitzadors. Crec que integrar-ho tot és molt positiu, no només pels ingressos, sinó també per controlar la qualitat i conèixer què volen els clients. A més, personalment aporta significat al meu dia a dia, sé per a què treballo i en què contribueixo a la societat.
 

Com viviu en la vostra professió/negoci la polarització entre el que és global i el que és local?

Nosaltres hem treballat en la valorització de la venda de proximitat amb el Departament. Encara som lluny d’altres països europeus que, malgrat treballar a escala global, internament funcionen molt millor amb producció local. Confio que el seny acabi guanyant perquè no té sentit portar de molt lluny productes que es poden aconseguir aquí mateix. Si el preu és un factor decisiu en la compra, espero que la globalització també acabi per igualar els costos i les oportunitats per a tothom arreu del món. De moment, l’aposta local és apostar per una manera de fer les coses i contribuir a l’economia que ens envolta i a la nostra societat.

 

La responsabilitat social i mediambiental tindrà més pes en la gestió empresarial del sector privat, en el currículum professional?

M’agradaria que fos així. Crec que tot sol no ho pots fer tot, ens necessitem els uns als altres. Quan tots sortim guanyant, tot va millor.
 

 


Quina d’aquestes varietats és menys sensible a l’oïdi?

a. Merlot
b. Samsó
c. Syrah



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural