AGRICULTURA | 22/ 12/ 2016  IRTA

La sembra en sec de l'arròs permet estalviar aigua i reduir la dosi de sembra fins al 30%

La Comunitat de regants del Molí de Pals, la del Canal de la Dreta del Delta de l'Ebre, i l'ADV Arròs de Pals; juntament amb els centres IRTA de Mas Badia i de l'Ebre i el Grup d'enginyeria del reg de la Universitat de Girona i tres empreses del sector, constitueixen un Grup Operatiu per introduir tècniques agronòmiques i processos innovadors que permetin l'estalvi d'aigua en el cultiu de l'arròs.

FONT: IRTA

FONT: IRTA

El treball que està desenvolupant aquest Grup Operatiu consisteix en la implementació a nivell d’agricultor de tres tècniques agronòmiques que permeten una major eficiència en l’ús de l’aigua en el conreu de l’arròs.

 

La sembra en sec: estalvi d’aigua i lluita contra Cargol poma


La sembra enterrada de l’arròs utilitzant les sembradores de línies, típiques de les zones cerealístiques, suposa realitzar la sembra en sec i reduir la inundació dels camps entre 4 i 6 setmanes. Aquest sistema de sembra, té altres avantatges en comparació amb el sistema tradicional, que permet reduir la dosi de sembra, que pot arribar fins al 30%, perquè disminueix dràsticament els efectes dels quironòmids i dels ànecs i pot ajudar a mantenir la supervivència del cultiu de l’arròs en els camps infestats amb cargol poma.

Amb aquest tipus de sembra, la llavor es planta a pocs centímetres de profunditat i el camp no s’inunda fins que la planta assoleix prou alçada perquè el cargol poma no pugui malmetre-la. Les parcel·les on s’ha realitzat la sembra en sec han obtingut produccions superiors a les parcel·les sembrades de forma convencional, tot i haver realitzat tractaments amb saponina per a eliminar la presència de cargols.

A més del grup operatiu, l’IRTA treballa amb l’associació de productors del delta de l’Ebre (Prodelta) per seguir assajant aquesta tècnica com a estratègia de lluita contra el cargol poma. Tot i l’efectivitat de la mesura, un de les principals dubtes que genera la sembra en sec és la salinització del terreny de cultiu. En aquest sentit, l’IRTA també està col·laborant en el desenvolupament de varietats d’arròs tolerants a la salinitat, dins del projecte europeu Neurice, liderat per la Universitat de Barcelona.

 

Reg localitzat i inundació intermitent

 

El cultiu aeròbi de l’arròs (en presència oxigen al sòl) és una pràctica de conreu emprada en algunes zones en escassetat d’aigua o de difícil aplanament. El sistema de reg per degoteig suposa un estalvi considerable en l’ús de l’aigua en el conreu de l’arròs, quantificat en les experiències realitzades l’any passat a Pals en més del 45%. El manteniment de la reserva fàcilment utilitzable d’aigua en les zona radicular del sòl entre capacitat de camp i el 80% de la capacitat de camp (franja de confort del cultiu) permet al cultiu vegetar en ambient aerobi.

Per altra banda, el reg a regades (regons) o intermitent és un criteri de reg que s’ha començat a aplicar en el conreu de l’arròs en les zones litorals tradicionals del sud-est asiàtic caracteritzades per la disminució de la disponibilitat d’aigua. Per estalviar aigua per unitat de superfície, s’aplica el reg per inundació a tandes en comptes de la inundació permanent. La determinació del moment a tornar a inundar el camp es realitza a partir d’un minipiezòmetre col·locat al camp. Aquest sistema de reg també s’està estudiant a l’IRTA en el marc del projecte europeu Greenrice.
 


Quina és la principal zona productora de tòfona negra?

a. El litoral
b. Els Pirineus
c. La Catalunya central



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural