PESCA | 05/ 01/ 2017  DARP/RuralCat

El DARP avança en la conservació i coneixement del fons marí català

S'ha actualitzat el mapa sobre la situació de les fanerògames marines i s'ha publicat un protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge en el litoral català.

El Protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge vol oferir la millor informació disponible a la ciutadania i als ajuntaments. Font: DARP

El Protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge vol oferir la millor informació disponible a la ciutadania i als ajuntaments. Font: DARP

Les fanerògames marines són plantes superiors que estructuren ecosistemes complexos amb un alt valor de biodiversitat, estabilització litoral i mitigació del canvi climàtic i per a la pesca. Així, la gran biodiversitat que acullen, fins a 700 espècies, i el seu paper com a recer per a la posta, reproducció i alevinatge de moltes espècies pesqueres configuren les praderies com un dels principals hàbitats d’interès pesquer del litoral català.

Amb la voluntat de protegir aquesta espècie, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) ha publicat una actualització del mapa on es delimiten les praderies de fanerògames marines del litoral català amb els estudis i la informació recollida des de la seva primera publicació, l’any 2014, fins a finals de 2015.

Aquesta tasca d’integració del coneixement existent ha permès estimar que les fanerògames marines ocupen uns 100 km2 al litoral català. Així, en comparació als aproximadament 20.000 km2 de superfície forestal terrestre o els 32.000 km2 totals de Catalunya, aquesta xifra posa de relleu la importància de preservar aquest hàbitat d’interès pesquer allà on encara és present.

La publicació compta amb la validació d’experts científics i tècnics, i ha actualitzat diversos trams de costa situats a la zona del cap de Creus, el litoral de Sant Feliu de Guíxols, a ponent del Port de Barcelona i la zona del golf de Sant Jordi a Tarragona. 

La Direcció General de Pesca i Afers Marítims recull, estandarditza i publica anualment tota la informació que es genera sobre l’ocupació d’aquest hàbitat al litoral català amb l’objectiu de mantenir una capa integrada. Així, d’acord amb el seu compromís, continuarà actualitzant la delimitació de les praderies del litoral català amb els treballs que encarregui directament i la informació que rebi d’altres organismes i/o entitats.

 

Protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge al litoral català

 

La distribució costanera de les fanerògames marines ha exposat històricament aquest important hàbitat a diferents pressions humanes. Entre d’altres, en determinades zones s’ha detectat una gran pressió causada per l’ancoratge d’embarcacions i la instal·lació incorrecta de morts de fondeig de boies d’abalisament o de camps de boies. Aquestes pressions són sovint degudes al desconeixement dels usuaris i/o responsables de les instal·lacions marines, i es podrien evitar.

Amb la voluntat d’oferir la millor informació disponible a la ciutadania i als ajuntaments, i, així, eliminar aquestes pressions, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha publicat el Protocol de Bones Pràctiques de fondeig i ancoratge al litoral català al seu web. Aquest document s’ha elaborat amb la col·laboració de científics i tècnics experts en el tema a través del Grup de Treball sobre Hàbitats d’Interès Pesquer; grup creat en el si de la Comissió d’Investigació i Sostenibilitat del Consell de Pesca de Catalunya.

El Protocol recomana evitar qualsevol fondeig i/o ancoratge sobre l’hàbitat protegit o les seves proximitats per evitar afectar-lo. Tot i això, en cas que no fos possible una altra ubicació, el fondeig sobre fanerògames marines només es podria dur a terme per sistemes ecològics i/o de baix impacte reconeguts.

 

Una normativa pionera

 

Catalunya té un sector turístic molt vinculat a les zones litorals i un sector pesquer que depèn directament dels recursos marins vius. Conscient d’aquest fet i de les interaccions entre els hàbitats bentònics i els recursos marins vius, des d’una perspectiva ecosistèmica, la Direcció General de Pesca i Afers Marítims ha estat pionera en molts aspectes en la protecció normativa d’hàbitats marins com les fanerògames marines, el seguiment del seu estat i la publicació d’una delimitació cartogràfica de la seva distribució.

Des del reconeixement normatiu per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la necessitat de protegir aquest hàbitat fa més de 25 anys, s’ha avançat molt en la protecció i el coneixement d’aquest hàbitat d’interès pesquer. En aquest sentit, un important pas va ser precisament l’estandardització i integració de la informació cartogràfica de les zones amb presència i l’ocupació d’aquest hàbitat a la costa catalana. D’aquell treball, l’any 2014, es va publicar la primera delimitació de les praderies del litoral català.

Les fanerògames marines, juntament amb els fons de coral·ligen i els grapissars, constitueixen hàbitats d’interès pesquer reconeguts per la legislació catalana i internacional. Els primers estan formats per plantes superiors perennes i, a diferència de les algues, produeixen flors i fruits. Al litoral català, poden estar integrats per tres espècies i formen praderies conegudes com a alguers, altines, herbassars o bruts.
 


Quina és la temporada de la tòfona negra?

a. L’estiu
b. La primavera
c. L’hivern



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural