REG | 13/ 02/ 2017  RuralCat

Resultats d'assajos de reg en blat, ordi i panís al Segarra Garrigues

Aquest mes de febrer s'han presentat els resultats de diferents experiències que s'estan portant a terme al Segarra Garrigues en cultius extensius, per tal que serveixin d'eina de decisió per al productor a l'hora d'elegir quin cultiu implantarà, si farà doble cultiu i quin maneig ha de fer per optimitzar l'aigua de reg.

Imatge de la jornada sobre els resultats d'assajos de reg en blat, ordi i panís al Segarra Garrigues  Font: DARP

Imatge de la jornada sobre els resultats d'assajos de reg en blat, ordi i panís al Segarra Garrigues Font: DARP

  1. Oficina del Regant

El passat dia 7 de febrer es va realitzar una jornada tècnica sobre els resultats d’assajos de blat, ordi i panís en parcel·les del Segarra Garrigues a la sala de plens de l’Ajuntament d’Agramunt. Aquesta jornada, organitzada conjuntament amb per Aigües del Segarra garrigues (ASG) i l’Oficina del Regant, va comptar amb la col·laboració de la Universitat de Lleida, l’empresa Liven Agro, l’Ajuntament d’Agramunt i la Comunitat de Regants del Canal Segarra-Garrigues.

 

Fins quan cal regar el blat i l’ordi per aconseguir la màxima producció?

 

En aquesta primera ponència, Jaume Lloveras, catedràtic de la Universitat de Lleida, va exposar els resultats del seguiment de dos anys d’estudi de 6 parcel·les, 3 d’ordi i 3 de blat. Les dades analitzades mostraven que segons l’any, si no hi havia aigua al sòl 7 dies abans de maduresa fisiològica, es podien deixar de produir entre 470 a 1.150 kg/ha en ordi i de 745 a 1.225 kg/ha en blat. En els dos cultius s’ha observat, segons el seguiment del cultiu i els estudis precedents, que quan el gra es troba a 35% d’humitat es considera que es troba a maduresa fisiològica, però el problema que es troba l’agricultor és com es pot visualitzar aquest estadi fenològic a camp sense mesurar-ho. En aquest sentit, amb el blat influeix molt quin tipus de varietat ens trobem per poder observar-ho visualment i hi ha molta variabilitat; en canvi, en ordi sembla ser que podria coincidir amb quan un 50% de les arestes siguin verdes.

 

Resultat del doble cultiu ordi + assaig de varietats de cicle 300

 

Xavier Petit, d’ASG, va presentar els resultats del doble cultiu d’ordi i l’assaig de varietats de cicle 300. En aquest sentit, en el camp de Foradada que gestiona ASG el cultiu de l’ordi va respondre molt bé, acompanyat d’unes bones pluviometries i el marge brut del cultiu d’ordi va ser de 648 euros. Pel que fa a la segona collita de panís, es van assajar diferents cicles de diferents cases comercials entre 350 i 290. Totes les varietats van arribar a la maduresa necessària per a pastonne, però en aquest cas i com a conseqüència que durant tot el cicle del panís quasi no va ploure gens (35mm) el cost dels factors de producció, entre ells el més important l’aigua, va fer que el marge brut no fos el desitjat. Per aquest motiu, és important buscar noves oportunitats de conreu per poder fer front a dobles collites i segons el preu del mercat dels productes poder decidir quin cultiu seria el més correcte.

 

Avantatges del conreu del panís destinat a consum humà

 

Finalment, Jordi Moré, de l’empresa Liven Agro, que produeix panís destinat a consum humà, va explicar les experiències de dos camps de producció, un dedicat a quicos i un altre per a farina per a snacks. En aquest cas va comentar que les varietats amb finalitat per aquests productes són varietats vidrioses i que partim d’una producció d’un 6% menor a altres varietats. També va mostrar la importància de cultivar en zones on no sigui habitual el cultiu de panís ja que hi ha un major sanitat i aquest producte funciona millor a fàbrica. En aquestes experiències les produccions per a quicos no van obtenir gaires bons resultats ja que el cicle era massa llarg per a ser un segon cicle. L’empresa creu que ha de ser un únic cicle per obtenir bons resultats. En el cas del panís per a snacks sí que seria una producció més adequada. El preu del producte és major que per a altres usos, però un dels problemes d’aquest cultiu és la distància a fàbrica, que n’augmentaria els costos de producció.

 

Aquesta jornada forma part del conjunt de jornades, seminaris i visites tècniques englobades dins els Dies de Reg al Segarra Garrigues, que pretenen aglutinar la formació i transferència tecnològica que s’organitza per a l’acompanyament dels regants del Segarra Garrigues en tots aquells temes que són d’interès.

En aquesta jornada hi va participar una setantena de productors agraris, i va gaudir d’una gran acceptació perquè aquest tipus d’iniciatives permeten conèixer resultats econòmics i productius de parcel·les comercials a la seva zona.


 


Quina d’aquestes herbes té gust d’anís?

a. Alfàbrega
b. Espígol
c. Fonoll



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural