REG | 12/ 07/ 2017  OdR

Implicacions en l'agricultura del nou Pla de gestió del districte de conca fluvial 2016-2021

El passat 5 de gener d'enguany va sortir publicat al Diari Oficial, el decret 1/2017 pel qual s'aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial Catalunya per al període 2016-2021. El Pla reglamenta diferents aspectes que tenen una especial implicació en la gestió de l'aigua per a usos agrícoles.

Delimitació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (antiga conques internes de Catalunya) i la part catalana de la Conca de l'Ebre. Font: L'Aigua a Catalunya (2008) Agència Catalana de l'Aigua.

Delimitació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (antiga conques internes de Catalunya) i la part catalana de la Conca de l'Ebre. Font: L'Aigua a Catalunya (2008) Agència Catalana de l'Aigua.

El passat 5 de gener d’enguany va sortir publicat al Diari Oficial, el decret 1/2017 pel qual s’aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial Catalunya per al període 2016-2021. El districte de conca fluvial de Catalunya és l’àmbit de competències pròpies en matèria hidràulica de la Generalitat de Catalunya, antigament anomenada conques internes. El Pla, ja es vigent des de l’endemà de la publicació, i deroga el decret 171/2014 que aprovava l’anterior Pla de gestió del sexenni 2009-2015. També deixa sense efecte la normativa 3a i 8a del Pla sectorial de cabals de manteniment, que fa referència al règim dels cabals de manteniment en trams de riu amb importants infraestructures de regulació i retenció de cabals; i a la implantació dels cabals de manteniment dels rius de les conques internes de Catalunya, respectivament.

Al Pla estan reglamentats diferents aspectes que tenen una especial implicació en la gestió de l’aigua per a usos agrícoles. Els més destacables són:

  • Es manté la diferent prelació d’usos del sistema de gestió Ter-Llobregat (conques dels rius Ter, Llobregat, Besos, Tordera i Foix) respecte a les altres conques dels rius (Fluvià, Muga, Gaià, Francolí, i Riudecanyes) i respecte al Pla de gestió de la part espanyola de la conca de l’Ebre. Mentre que històricament la prelació d’usos ha estat, primer, usos d’abastament humà; segon, usos agropecuaris; tercer, usos industrials i altres; al sistema Ter-Llobregat aquesta preferència es canvia per la següent: primer abastament humà; segon, usos industrials i tercer usos agropecuaris i altres (article 23). Aquest canvi en la prioritat d’usos pot comportar una disminució d’oportunitats del sector agrari en una part del territori català.
  • Els embassaments del sistema Ter-Llobregat, que tenen una capacitat total de 614 Hm3, es prioritzen 355 Hm3 (57.8%) en els abastaments a la població. Pel reg agrícola de les set comunitats de regants de capcions aigües avall de l’embassament de Susqueda en el riu Ter, dependrà dels recursos disponibles i superior a aquest percentatge, fins a una màxim de 130 Hm3. Per el cabal circulant aigua avall dels embassaments del Ter és destinen fins a 100 Hm3 que es poden reduir quan les reserves conjuntes es situïn per sota del 60%. (article 31). El cabal circulant del riu Ter aigües avall dels embassaments és vital per manteniment en bones condicions de qualitat i quantitat dels aqüífers litorals, en especial del Baix Ter, amb nombrosos pous d’abastament de finques agrícoles; i de la plana fluviodeltaica del Llobregat.
  • A l’article 26, determina les dotacions d’aigua per a usos agropecuaris a l’efecte de l’atorgament o revisió de concessions, aplicant una taula de valors comarcalitzada per diferents cultius. En el cas del Baix Empordà, per exemple, la dotació màxima per a cultius d’horta estacional és de 3.876m3/ha/any, per a horta intensiva 6.895m3/ha/any, per a la producció de fruita dolça 4.161m3/ha/any , per a cereals d’hivern 1.766m3/ha/any, per a blat de moro 4.533m3/ha/any, 5.940m3/ha/any per a farratges i 6.397m3/ha/any per arròs. En aquest mateix article, i també a efecte d’atorgament o revisió de concessions i d’autoritzacions estableix una dotació anual per a plaça de bestiar pels diferents tipus d’explotacions ramaderes.
  • Es redueixen el termini de totes les concessions a 25 anys, excepte les concessions d’abastament a la població per a les administracions públiques locals, que són a 50 anys (article 33).
  • L’article 36, determina uns criteris específics per a concessions en l’àmbit de les comunitats de regants. Les noves concessions d’aigua freàtica en l’àmbit d’una comunitat de regants d’aigua superficial serà complementària a la de la comunitat. L’Agència Catalana de l’Aigua pot obligar a controlar els retorns de reg (tan en qualitat com en quantitat) i quan es disposin de recursos hídrics de diferent procedència, pot obligar a establir regles d’explotació coordinada en masses d’aigua en risc o en mal estat.
  • Sens perjudici de determinar específicament els perímetres de protecció dels pous d’aigua destinada al consum humà, s’estableix una àrea de 300 m de radi en captacions superiors als 10 m3/dia (article 41).
  • En l’annex 3 del Pla especifica els règim de cabals de manteniment o ecològics de les masses d’aigua circulants amb uns valors un 40% inferiors al Pla de cabals sectorials de manteniment aprovats a l’any 2006. Aquestes reduccions dels cabals retarden l’assoliment dels objectius ambientals que marca la directiva Marc de l’Aigua a bona part de les masses d’aigua subterrànies (aqüífers) associades als cursos mitjans i baixos del rius Fluvià, Muga, Ter, Llobregat i Besos per a l’any 2027 i en algunes situacions, es proposa rebaixar els objectius ambientals. (Annex 1)
  • En la memòria justificativa del Pla 2015-2021 es reconeix un dèficit hídric en el sistema de gestió Ter-Llobregat de 2 m3/s i es preveu, que aquest s’incrementarà a mig i llarg termini en una forquilla que oscil·la entre els 4 i els 6 m3/s.

 

 

 Delimitació del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (antiga conques internes de Catalunya) i la part catalana de la Conca de l’Ebre. Font: "L’Aigua a Catalunya" (2008) Agència Catalana de l’Aigua

 

 

Distribució dels usos de l’aigua a Catalunya, en funció de la conca hidrogràfica. Font: "L’Aigua a Catalunya" (2008) Agència Catalana de l’Aigua

 

Autor:

Francesc Camps

IRTA Mas Badia

 


Com és el cos del llenguado?

a. Llarg i cilíndric
b. Oval i comprimit
c. Petit i prim



FEADER   Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci� i Medi Natural