L'agricultura regenerativa produeix aliments més saludables i acumula fins a un 35% més de carboni al sòl que la convencional
El projecte RegeneraCat constata diferències significatives en carboni del sòl, retenció d’aigua, biodiversitat i qualitat nutricional respecte al model convencional
Els sòls gestionats amb pràctiques regeneratives acumulen més carboni, retenen més aigua i presenten una major biodiversitat.
L’agricultura regenerativa s'està consolidant com un model agroalimentari amb base científica capaç de mantenir un equilibri entre la natura, les necessitats del sector agrícola i l’adaptació al canvi climàtic. En aquest sentit, els resultats finals del projecte RegeneraCat aporten noves dades científiques sobre els beneficis de l’agricultura regenerativa en comparació amb el model convencional. L’estudi conclou que els sòls gestionats amb aquest sistema poden acumular almenys un 35% més de carboni, retenir com a mínim un 9% més d’aigua i reduir fins a 3,6 graus les temperatures màximes del sòl a l’estiu.
El projecte, liderat pel Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals CREAF i finançat pel Fons Climàtic del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, ha analitzat durant dos anys parcel·les regeneratives i convencionals de quatre finques catalanes, una a cada província, dedicades a horta (Verdcamp Fruits), vinya (Família Torres), fruiters (Pomona Fruits) i ramaderia de pastura (Planeses).
Així doncs, l’anàlisi nutricional s’ha centrat en cinc productes: carbasses i carbassons, peres, llet i iogurt. En el cas de les carbasses regeneratives, s’ha detectat un contingut més elevat de minerals i antioxidants. Els carbassons presenten més sòlids solubles, cendres (contingut mineral) i proteïnes, fet que es tradueix en una major densitat nutricional.
Per la seva banda, les peres analitzades mostren un equilibri més ajustat entre àcids i sucres totals, el doble de capacitat antioxidant i un contingut superior d’hidrats de carboni. Pel que fa a la llet de la finca regenerativa, presenta un índex aterogènic més baix, mentre que el iogurt mostra índexs aterogènics i trombogènics inferiors, associats a un perfil lipídic més saludable.
En l’anàlisi del sòl, les diferències més destacades s’han observat a les finques de Verdcamp Fruits i Pomona Fruits, (Cambrils, Tarragona) on la concentració de carboni és almenys un 35% superior en les parcel·les regeneratives. En el cas de la vinya de secà, els canvis són més lents, tot i que s’hi aprecia una evolució positiva.
La retenció d’aigua és com a mínim un 9% més elevada en els sòls regeneratius, fet que permet absorbir més aigua en episodis d’inundació i disposar de més reserves en períodes de sequera. A més, s’ha constatat una major diversitat de bacteris, fongs i microartròpodes, incloent espècies bioindicadores d’una millor qualitat ecològica.
Així mateix, els camps regeneratius presenten més varietat de flors, especialment als marges, fet que afavoreix la presència d’insectes pol·linitzadors. En les parcel·les analitzades, els fruits de raves utilitzats com a planta indicadora contenen un 10% més de llavors, indicador d’una pol·linització més completa.
Pel que fa als costos i la producció, l’estudi conclou que, un cop recuperada la salut del sòl, el model regeneratiu pot assolir la mateixa quantitat d’aliments que el convencional amb un cost similar o inferior.
Font: Departament de Territori