Publicador de continguts

FERTILITZACIÓ | 28/04/2026  Ruralcat

Nova revisió de la designació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats a Catalunya

L’Ordre TER/62/2026, de 16 d’abril, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), actualitza la delimitació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari a partir de noves dades de concentració a les masses d’aigua i modifica el Decret 153/2019, que regula la gestió de la fertilització i les dejeccions ramaderes

Mapa de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats a Catalunya, actualitzat amb la revisió de l'abril de 2026

El 21 d’abril s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya l’Ordre TER/62/2026, de 16 d’abril, per la qual es revisa la designació de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries i es modifiquen els annexos 19 i 20 del Decret 153/2019, pel qual s’estableix el règim de gestió de la fertilització i de les dejeccions ramaderes a Catalunya.

Aquesta revisió respon a l’actualització de les dades de concentració de nitrats a les masses d’aigua superficials i subterrànies, així com a l’anàlisi de l’evolució de les pressions derivades de l’activitat agrària, amb l’objectiu d’adequar la delimitació de les zones vulnerables a la situació ambiental actual.

Nous municipis designats com a zones vulnerables

D’acord amb la nova normativa, es designen com a noves zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari els termes municipals següents:

·         El Pla de Santa Maria (Alt Camp)

·         Gavet de la Conca (Pallars Jussà)

·         Jorba (Anoia)

·         Marçà (Priorat)

·         Ponts (la Noguera)

·         Sant Sadurní d'Anoia (Alt Penedès)

 

La incorporació d’aquests municipis implica que les activitats agrícoles i ramaderes que s’hi desenvolupen hauran d’adequar-se en el termini d’un any al Programa d’actuació a les zones vulnerables, d’acord amb el que estableix el Decret 153/2019.

Municipis que deixen de ser zona vulnerable

Al mateix temps, l’Ordre TER/62/2026 descataloga com a zones vulnerables els termes municipals següents:

 

·         Blanes (la Selva)

·         Cubells (la Noguera)

·         Tavertet (Osona)

 

A partir del dimecres 22 d’abril, les explotacions ramaderes i les parcel·les agrícoles d’aquests municipis passen a estar sotmeses a les prescripcions aplicables a les zones no vulnerables, tal com estableix el Decret 153/2019.

 

Terminis d’adaptació previstos a la disposició transitòria

L’Ordre estableix una disposició transitòria per facilitar l’adaptació progressiva dels agents afectats. En concret, les activitats ramaderes i agrícoles ubicades en els nous municipis designats com a zones vulnerables disposen d’un termini d’un any per adaptar-se al Programa d’actuació a les zones vulnerables.

Durant aquest període transitori:

·         Es pot continuar gestionant la fertilització nitrogenada i les dejeccions ramaderes d’acord amb les condicions vigents fins ara.

·         Els plans de gestió de dejeccions ramaderes (PGDR) corresponents a explotacions situades, o que apliquin dejeccions, en aquestes noves zones vulnerables també disposen d’un any per adaptar-se als requisits del Programa d’actuació.

·         La informació associada a aquests canvis serà actualitzada a l’aplicació eDERAN tan aviat com sigui possible, per tal de garantir la coherència administrativa i tècnica.

Importància d’una gestió de la fertilització ajustada i basada en criteris tècnics

Més enllà del compliment normatiu, aquesta revisió posa de manifest la necessitat de reforçar una gestió tècnica rigorosa de la fertilització, especialment pel que fa al nitrogen, tant en zones vulnerables com en zones no vulnerables.

En aquest sentit, és fonamental:

·         Ajustar les dosis de fertilització a les necessitats reals dels cultius, evitant excés d’aportacions.

·         Considerar les característiques edàfiques (textura, capacitat de retenció, risc de lixiviació) de cada parcel·la.

·         Disposar d’analítiques de sòl que permetin conèixer el contingut previ de nutrients abans de planificar qualsevol aplicació.

·         Integrar correctament les aportacions de fertilitzants orgànics i minerals dins del balanç de nitrogen.

Una fertilització no ajustada incrementa el risc de pèrdues de nitrogen per lixiviació, afavorint la contaminació de les aigües per nitrats i reduint l’eficiència econòmica de les explotacions.

Cap a una agricultura més eficient i ambientalment responsable

La revisió de les zones vulnerables s’inscriu en una estratègia de protecció dels recursos hídrics i de foment d’una agricultura tècnicament eficient i ambientalment responsable. L’adopció de bones pràctiques de fertilització, basades en el coneixement del sòl i del cultiu, és un element clau per garantir la sostenibilitat del sector agrari català a mitjà i llarg termini.

 

Font: Oficina de Fertilització

 

 

 

Informació relacionada